Confinament, dia 1

Confinament,  dia 1

Avui és dia 28 de gener de 2022 però dins de les nostres quatre parets fem un parèntesis, esperem que breu, i seguim a 2020. Igual que un bon amic m'explicava que una nit en plena pandèmia va poder sortir com si fos 2010... Ara el món sencer té una nova unitat de temps (MAP: Món abans pandèmia i MDP: Món després pandèmia).

Nosaltres sembla que no haguem pogut esquinzar les pàgines d'un maleït calendari i ens haguem quedat encallades en el temps, immòbils i veient la vida passar. El soroll dels nens al pati jugant i discutint, però, ens recorda que tan sols està una mica aturada la nostra vida i que el món segueix rodant, tot i fer-ho a mig gas. 

Em fascina veure i intentar entendre l’efecte i la repercussió immediata que té un "positiu". La notícia avança exponencialment, a un ritme vertiginós i imparable i probablement alimentant les cabòries de cadascú com una allau que avança sense fre.

I és que no sabria dir-vos quants feedbacks hem rebut: whattsapp, trucades i missatges privats per xarxes socials han inundat el nostre matí de preguntes i desitjos "espero que ho passeu com un refredat", "qui és el positiu?", necessiteu res?". S'agraeix rebre aquest caliu alhora que estressa una mica la obligatorietat d'haver de contestar a tothom, tot i fer-ho amb gust i alegria.

Si una cosa tinc clara, però, és que aquesta situació aviva amb contundència una altra pandèmia: la de la salut mental, on l'angoixa sovint n'és l'ingredient principal i denominador comú de diferents trastorns i patologies. Percebre el dia a dia com una amenaça, revisar constantment els recursos propis per saber de què disposo per fer front a les dificultats que se'm presenten o rebre informació en desmesura que, sovint cal aprendre a desxifrar abasteixen poderosament el fantasma d'aquestes inquietuds.

És evident que la por, un dels epicentres de l'angoixa, és necessària i evolutiva però aquesta es pot convertir en gegant i dificultar-nos enormement la gestió del dia a dia fins convertir la quotidianitat en esgotadora.

Aquest estrés col·lectiu desapareixerà amb la situació estressant però.. i l'angoixa? Sabrem que fer-ne de l'angoixa?

Nosaltres, de moment, aquí seguim un cop més tancades a casa. Mentre anem escoltant "m'estic avorrint, ja hem jugat a tot!" i anem esbombant un "NO et deixo la tablet" el dia passarà prou ràpid i bé.

Potser aquest cop, fins i tot, faig magdalenes. O ho intento.