Món de confinament

 Un dissabte de sol ben aprofitat feinejant pel mas i fent la "puesta a punto" per les properes calçotades i trobades familiars o amb amics que esperem poder fer properament. Ens trobem bé, fins i tot  LA VIRUS (nou sobrenom amorós per la petita Cèlia). Les nenes han jugat, han ballat, s'han barallat i han ajudat. El Pere s'ha dedicat a deixar un mas immaculat, sense herbas. Jo he intentat posar ordre amb la música a tot drap i anar ballant per dins la caseta. A última hora de la tarda i abans que baixés el sol, m'he liat amb l'aixada per preparar el nostre petit, quasi simbòlic, hortet. En un moment m'he fet callos i m'he baldat l'esquena tan sols per acondicionar una minúscula part on només hi cabrien quatre enciams i un parell de tomaqueres. El Pere em diu que demà tindré agulletes i jo no responc però per dins penso que que té raó.  Jo, mentrestant, penso que és una feina que hauríem de fer tots una estoneta cada dia, així posaríem en valor l

C onfinament,  dia 1 Avui és dia 28 de gener de 2022 però dins de les nostres quatre parets fem un parèntesis, esperem que breu, i seguim a 2020. Igual que un bon amic m'explicava que una nit en plena pandèmia va poder sortir com si fos 2010... Ara el món sencer té una nova unitat de temps ( MAP : Món abans pandèmia i MDP : Món després pandèmia). Nosaltres sembla que no haguem pogut esquinzar les pàgines d'un maleït calendari i ens haguem quedat encallades en el temps, immòbils i veient la vida passar. El soroll dels nens al pati jugant i discutint, però, ens recorda que tan sols està una mica aturada la nostra vida i que el món segueix rodant, tot i fer-ho a mig gas.  Em fascina veure i intentar entendre l’efecte i la repercussió immediata que té un "positiu". La notícia avança exponencialment, a un ritme vertiginós i imparable i probablement alimentant les cabòries de cadascú com una allau que avança sense fre. I és que no sabria dir-vos quants feedbacks hem reb